miércoles, 29 de abril de 2009

Un conte per anar a dormir (V)

Davant del llit hi tinc l’armari. És molt gran i força estrany ja que està dins de la paret. Quan jugo a cuit i amagar sempre m’hi amago. Tot i que ara no ho faria pas. Resulta que a sobre de l’armari hi ha una espècie d’altell. És molt divertit però per allà hi entra una mica de llum que ve de l’escala. Des del llit es poden veure dibuixades algunes de les ombres... Jo se que només són els abrics, però semblen ben bé aquells personatges de les pel·lícules que vivien en castells i que feien balls. Ui, què deuen estar fent ara? Les dues ombres s’han aturat. Sembla que estiguin parlant o que s’expliquin un secret. M’hi acostaré una mica, a veure si puc escoltar alguna cosa. Com? No pot ser. El rei ha manat a tot el regne que vagi cap a la sala principal; diuen que es tracta d’alguna cosa negra i gran. Hi ha un centenar de persones. La sala és immensa: A la part de davant hi ha una espècie d’escala on, al capdamunt, hi ha un tro de color marró fosc molt adornat. Allà és on ens espera el rei i, a la dreta, hi ha un senyor amb un paper escrit i enroscat. La gent parla molt fort i no puc escoltar el discurs del rei. A banda i banda hi ha dues separacions fetes amb una línia de columnes. M’he amagat a darrera i, com que són molt amples, no em veuran pas.

0 comentarios: