El meu llit no és gaire alt. Està recolzat en un dels racons de l’habitació. Sempre em poso per dormir al costat de la paret. La mare sempre em diu que un dia d’aquests acabaré amb la cara taronja de tan enganxada que estic. Jo se que no és veritat perquè un dia em vaig mirar les galtes pel matí i no eren taronges. A més, quan em desperto estic estirada de panxa avall, ocupant tota l’amplada del llit i amb un peu penjant. Recordo una nit que vaig somiar que el meu matalàs s’havia girat i pensava que estava dormint amb mig matalàs a fora del llit. Quan vaig obrir el llum, vaig veure que no era veritat i que era jo que estava dormint del revés. La meva mare va riure molt quan li vaig explicar, però a la nit em vaig espantar una mica perquè no entenia com havia canviat de posició si estava adormida. Després em va explicar que, mentre dormim també ens movem i canviem de posició per estar més còmodes. També deia que era culpa dels somnis i que, depèn de la historia em movia més o menys. És un secret però... alguna vegada m’he caigut del llit. No se com m’ho he pogut fer. La mare diu que tinc puces al cul i que no puc estar-me quieta ni quan dormo.
M’agrada amagar-me dins les mantes. Sempre em tapo tota fins al cap. Només se’m veu una mica el nas i els ulls. A l’estiu també ho faig encara que faci molta calor; em tapo només amb un llençol però fins a dalt de tot. Té una explicació: A la nit fa una mica d’aire i entra per la finestra. Si dormo destapada, quan bufa em fa agafa un calfred al coll. Sembla com si s’estirés i s’arronsés per sobre el llit. Llavors, m’encongeixo i em vaig una boleta entre les cames i els braços. Si no em tapés ben tapada se segur que m’agafaria i em faria agafar un constipat d’aquells que et fan passar tot el dia dins del llit. I, com que no ho vull pas, prefereixo estar preparada i protegir-me contra el vent de nit.
0 comentarios:
Publicar un comentario