lunes, 20 de abril de 2009

Un conte per anar a domir (II)

La meva habitació és quadrada. La setmana passada la vaig estar pintant amb la mare. Vam escollir un color taronja fort per la paret on tinc el llit i les altres són de color taronja molt clar. També hi vam deixar les nostres mans dibuixades; va ser molt divertit perquè ens les vam pintar i les vam anar posant al voltant de tota la paret. Ara no es veuen; tot està molt fosc.

Al fons hi ha una finestra per on entra una mica de llum. És una finestra una mica especial perquè quan l’obres no veus el carrer, sinó el passadís que porta a l’habitació de la meva germana gran. A vegades, arriba molt tard i em desperta, però no m’enfado: La seva habitació està plena de bruixes; algunes estan enfilades dalt d’una escombra en una de les parets blaves. Tenen uns vestits foscos amb pedaços. Són molt maques, tot i que em fan una mica de por. Per això, quan arriba i tanca la porta em poso a dormir més tranquil·la. No li he dit mai, però quan ella està a prop s’engega un llum de color blau que espanta tots els meus malsons. No li dic perquè moltes vegades se’n riu de mi i... em fa una mica de vergonya explicar-li que les seves bruixes em fan por perquè se que només són nines.

0 comentarios: