Ja són les 9. Cada dia a aquesta hora la mare m’envia a dormir. Demà hi ha escola i m’he d’aixecar d’hora. Quan arriba el moment, la mare sempre m’agafa de la mà i m’acompanya fins al llit. Després, escull un dels contes de la meva prestatgeria mentre jo m’amago dins les mantes. S’asseu al meu costat i comença a llegir: “Hi havia una vegada, en un petit poble molt llunyà, un gat que vivia amb sis ratolins, vuit conills i un porc. Un dia van perdre un mitjó dins la rentadora i, com que no podien anar descalços van decidir anar-lo a buscar. Però, quan van aconseguir entrar tots plegats dins la rentadora, es va engegar i va començar a donar voltes. Al final van trobar el mitjó i van descobrir una nova manera per dutxar-se sense gastar gaire aigua. I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat i rentat”.
Però avui he decidit que li faré una sorpresa: quan el rellotge ha marcat les nou, m’he aixecat, he guardat les joguines, li he fet un petó a la mare a la galta i li he desitjat una molt bona nit. He pensat que ja sóc gran i puc anar-me’n a dormir sola. He agafat un dels meus llibres i m’he amagat entre les mantes. He tapat tots els meus peluixos: l’abella Andy, el conill Scofield, la Pantera Rosa, l’Ós Amorós i el gall Pov. Ells dormen al costat de dins del llit; el Monstre de les Galetes dorm a la part de fora amb el tigre Tigger.
Quan estem tots ben posats apago el llum de l’habitació però, tinc un petit problema amb el qual no havia comptat: Normalment el llum el para la mare després d’haver-me quedat adormida. No és que em faci por treure el braç de sota les mantes, però fa fred i no vull agafar un refredat... Per si de cas, després de comptar fins a tres tres vegades, trec el braç molt ràpid, apago el llum i em torno a amagar. No passa res, jo ja sóc gran.
0 comentarios:
Publicar un comentario