jueves, 21 de mayo de 2009

Nietzsche


A “La genealogia de la moral”, Nietzsche va construïnt pàgina a pàgina un món dicotòmic, perfecte per la consciència d'un mateix i la visió del món que pot acceptar un adolescent. Els adolescents cercen desesperadament una jerarquització, tenen la voluntat ferma de trobar normes que autoimposar-se, ara que ja no valen les normes paternes i paternalistes. La baralla amb els pares que tan obsessiona als adolescents, crec endevinar que és la baralla i destrucció de Déu que tan obsessiona a Nietzsche.

Obviament, m'hi vaig enganxar de seguida. Els conceptes de “bo” i “malvat” dels esclaus, i els de “bo” i “dolent” entre els nobles, m'atreien. Els nobles havien creat un món propi, esforçant-se per crear la perfecció, per dir-se un rotund sí a sí mateixos. La seva clau es trobava en la guerra, contra sí mateixos i contra els altres. Només els que havien pogut arribat a obtenir enemics que els consideressin els seus iguals, els que haguéssin obtingut el respecte dels seus, eren dignes de formar part del món dionisíac. I a l'altra banda, els esclaus, persones indignes de merèixer uns pensaments o unes paraules dedicades a ells. El seu destí era el de ser governats, ja que no sabien governar-se a sí mateixos.

Aquells fets històrics no tenien sentit interpretats literalment. Nietzsche utilitzava la història com a metàfora per explicar el seu món, i a mi em donava tot allò que desitjava: una justificació per ser com era sense sentir-me culpable per ser-ho. Tots aquells conceptes tan divertits i tan antireligiosos haurien posat els pèls de punta a les àvies. Però no era la antireligiositat el que més m'atreia, no era el ser revel pel simple gust de ser-ho. Jo creia de debò en aquesta fantasia de no ficció tan ben construïda i argumentada. Em vaig fer prometre a mi mateixa que no seria mai un d'aquells esclaus, que m'esforçaria per comprendre millor a Nietzsche, i intentar aplicar el seu pensament, per no haver d'arrepentir-me mai de les meves accions, o de l'absència d'aquestes.

Per molt que m'afectés en el seu moment, Nietzsche és sinònim de passat per a mi. Un passat recent, però llunyà. Tot i així, segurament, jo ara mateix seria molt diferent si aquell dia no hagués obert les pàgines del meu dossier de filosofia i hagués escrit amb frenesí quatre gargots al voltant de les savies paraules del filòsof filòleg.


Bo i malvat

Leia Mais…

miércoles, 13 de mayo de 2009

¿Wellerismo?



Des de l’Alemania de 1845 que arrastramos este curiosos termino. Según fuentes wikipedianas, el wellerismo proviene de Sancho Panza.

Tiene tres partes: la parte del refrán o proverbio, la de la identificación del hablante y la parte donde se pone la situación en contexto.

Suena a chiste, como el ejemplo que también se nos dio en clase:

«"Más vale prevenir que curar", como dijo el cerdo al huir del carnicero»

Leia Mais…

lunes, 11 de mayo de 2009

Un adjetivo para el blog...

Leia Mais…

viernes, 8 de mayo de 2009

Tres...

Una de esas películas que he visto uno y otra vez y volveré a ver una y otra vez... La naranja mecánica




Junto a ella, tengo en el estante Trainspotting...




Y, muy cerca Thumbsucker

Leia Mais…

jueves, 7 de mayo de 2009

Un cuento


Mírame, mírame a los ojos. Dime eso que tanto te gusta recordarme. Aquí me tienes otra vez, derrotada ante tus pies. El día presiona mis párpados. Ahora sólo me queda perderme entre tus lágrimas anaranjadas.

Te odio. Tu mirada oscura me devuelve esa voz en mi cabeza cansada de callar durante tantas horas. No te escondas; llévame contigo y déjame caer entre las últimas nubes claras.

Te quiero. Necesito volar entre tus escurridizos colores. Necesito tus caricias azul oscuro para hacer los últimos pasos hasta mi mundo de sueños.

No te entiendo. Me haces subir en tu perfecto escenario de luces y me empujas con una fina brisa de aire templado.

Mátame. Tanta tranquilidad solo puede llevar a un frío final. Y, hoy ha llegado. Te espero y cada día llegas más tarde. No puedo resistirte más y, un 16 d’abril te digo que quiero que me ahogues con tu silencio.

Cierra los ojos conmigo. Esta noche te contaré el cuento de una realidad.

Leia Mais…

miércoles, 6 de mayo de 2009

Zelig


El caso de Leonard Zelig en este falso documental de Woody Allen me ha llamado especialmente la atención. El hombre camaleón empieza a despertar la intriga porque aparece en diferentes sitios con diferentes aspectos.

Leia Mais…

martes, 5 de mayo de 2009

¿Qué haría Jack Sparrow con el Principito?


Jack bebe sus botellas de ron en la playa de Tortuga. Acaba de ser abandonado después de un motín a bordo de la Perla Negra. No tiene manera de viajar por mar, así que ha decidido saquear el ron escondido de unos contrabandistas y montarse su propia fiesta al lado de un fuego. De repente, aparece un niño a su lado. Primero piensa que se trata de una alucinación creada por la gran cantidad de alcohol ingerido; pero, decide acercarse y comprobar que es real. Con la botella en la mano, observa al niño desde todos los ángulos con un balanceo adelante y atrás.

- Dibújame una estrella –le dice el niño.

- ¿Una estrella? ¿Para qué? Umm… ¿Quién eres y cómo has llegado aquí? –le interroga Sparrow.

- No he visto nunca una estrella y dicen que de noche se levantan y nos pintan sueños. ¿Me puedes dibujar una estrella para que pueda verla hecha realidad? –contesta rápidamente el Principito.

- A ver si lo he entendido… el dibujo se hace real si… Lo que brillan más que las estrellas son los barcos. ¿Has visto alguno? Si quieres te lo dibujo –Sparrow piensa en aprovecharse del chico.

Sparrow dibuja el barco; es el más grande, maravilloso y negro que ha podido imaginarse. Le da con entusiasmo al Principito el dibujo esperando verlo hecho realidad. Mira a su alrededor pero nada ha aparecido.

- ¿Esto es un barco? Entonces… -continua reflexionando mientras desaparece tal y como ha aparecido.

El pirata mira a su alrededor deseando que nadie haya visto esa humillación. Levanta una ceja, la otra y camina con un disimulo artificial; coge la botella de ron y bebe hasta caer extasiado en la arena.


Las lentes

Leia Mais…