M’entra son i tanco els ulls per posar-me a dormir. De sobte, sento un soroll que no havia sentit mai. Deu ser cosa de la meva imaginació o no ho dec haver sentit bé. Torno a tancar els ulls molt fort. Penso que quan més tancats estiguin més aviat m’adormiré. Però a vegades això no funciona perquè hi ha dies que no puc dormir i, tot i que els tanco amb molta força, no ho aconsegueixo. El soroll és més fort. Ara sí que no m’ho invento. Ara ve d’aquí... ara d’allà. Què deu ser? Tanco els ulls amb més força. No m’agrada sentir sorolls però no para. Em tapo les orelles amb els llençols i m’abraço a tots els peluixos. Si no se’n va hauré de cridar a la mare, per si de cas. Està a la sala veient la televisió. No se si em sentirà. Potser si crido prou fort vindrà corrents. El soroll em passa molt a prop de l’orella, ara del cap, ara dels peus. Jo només vull dormir i descansar. Quan dorms no se sent res. Què deu ser aquest brunzit? Un moment, aquest soroll em sona! Agafo el peluix i obro el llum molt de pressa. Amb l’altre mà agafo un coixí i m’enfilo dalt del llit dempeus. T’atraparé! Vull dormir tranquil·la! No t’escaparàs! M’espero quieta i vigilo a veure on s’atura. O no! Ha desaparegut! Segurament deu haver marxat. Em torno a posar dins del llit. La porta està oberta així que potser ha sortir per aquí. Torno a comptar fins a tres tres vegades. Tanco el llum i m’abraço al coixí. Altre vegada! Torno a engegar el llum, agafo el coixí amb la mà i em poso dempeus a sobre del llit. Plam! S’ha acabat; ara sí. El coixí a volat de punta a punta de l’habitació i ha impactat a sobre de la mosca negra i empipadora. No li he fet mal, només s’ha quedat una mica marejada i ha sortit per la porta fent esses amunt i avall. Torno a comptar fins a tres tres vegades. Tanco el llum i em tapo amb les mantes. Això de dormir és més cansat del què sembla.
0 comentarios:
Publicar un comentario