Hay momentos en los que necesitas huir muy lejos, coger la maleta y hacer un viaje. ¿La última vez? París. Nos marcamos un recorrido en el mapa y, cámara en mano, documentamos cada uno de nuestros pasos. Solo o acompañado, salir de noche y plantarte delante de la torre Eiffel, buscar el centro y mirarla des de abajo te hace cambiar la perspectiva de las cosas. De vez en cuando un punto y aparte ayuda a hacer la lectura más agradable; distinta.
Después de la clase con Santiago Tejedor, los temas sobre los cuáles teníamos que escribir cambian de perspectiva. Cuando leí el poema de Viaje a Ítaca, no me paré a pensar en la visión que nos ofrecieron: junto algunos vídeos de trabajos relacionados con el Che o con aventuras y expediciones de Tu Aventura, se nos ofreció toda una lección moral. Todo gira alrededor de la importancia del periodismo de viajes, ya que a través de estos nos cambia la perspectiva de las cosas. En el sillón de casa se nos ofrece un mundo distinto al que se construye en cada rincón del planeta. Ver, entender y construirse a uno mismo y a tus opiniones.
Recomendada Diarios de motocicleta, personalmente me encantó.
Diferents històries en un mateix escenari
Hem pogut veure, al llarg de la història del cinema, infinitat de documentals on t’ensenyen tots els secrets dels rodatges de les pel·lícules. Un dels més impressionants és l’escenari: aconsegueixes transformar qualsevol racó de món en una ciutat del segle passat, en un romàntic paisatge o un quadre d’allò més peculiar. El que més ens atrau però, és poder passejar per alguns d’aquests escenaris, ja sigui perquè han vingut a rodar al costat de casa o perquè ens fa tanta il·lusió trepitjar els mateixos llocs que Frodo Bolsón a Nova Zelanda. Però, no cal anar tan lluny, només cal agafar el Metro i arribar-nos a Barcelona:
Jean-Baptiste Grenouille, un noi que neix entre escombraries i restes de peix i amb objectiu de vida aconseguir un perfum basat en les olors de noies a les quals ha de matar i mutilar. El perfum, transforma paisatges reals en una autèntica ciutat d’època, amb els mercats i, fins i tot, el ferum que desprenien els carrers per la manca d’higiene i els mercats de peix. Però, en netejar les voreres de les diferents escenes, trobem paisatges força propers i coneguts:
Grenouille neix i mor en una plaça. Si ens posem a escombrar, podrem observar que es tracta de la plaça de la Mercè. Deixem córrer la pel·lícula i, el noi descobreix per primera vegada una botiga de perfums. En aquest punt, veu que el seu do per les olors es pot convertir en una professió. On es situava aquesta botiga? No cal anar gaire lluny, ja que només es tracta de la plaça Reial. Grenouille camina envoltat de gent intentant captar totes les olors que percep el seu olfacte pel carrer Ferran i segueix l’olor irresistible d’una jove venedora de prunes per la Catedral. Però, accidentalment la ofega tot i que no aconseguirà retenir-ne la olor a la plaça Sant Felip Neri. El bisbe Grasse predica davant d’una multitud a l’Església dels Sants Just i Pastor. I la impressionant mansió de la família Richis? El seu meravellós jardí coincideix misteriosament amb el parc del Laberint d’Horta. El jove assassí acabarà la pel·lícula tràgicament en el centre d’una gran plaça envoltada d’edificis. Aquest espectacular final va ser rodat entre les parets del Poble Espanyol.
Manuela acaba de perdre un fill en un accident. Sempre li havia amagat la identitat del seu pare i decideix viatjar a Barcelona per buscar-lo. Todo sobre mi madre és la tretzena pel·lícula de Pedro Almodóvar i la primera rodada en aquesta ciutat. Es considera una de pel·lícules de més èxit rodada aquí. El rodatge va durar tres mesos i de les 122 seqüències 95 són ambientades a Barcelona. El mateix recorregut que fa Manuela el fa el director amb la mateixa sensació de tranquil·litat que inspira a la protagonista:
Manuela recórrer la ciutat en taxi des d’on es pot veure el Monument a Colom i el Temple Expiatori de la Sagrada Família. L’Agrado té el pis davant del Palau de la Música Catalana i caminen junts per la casa del Gremi de Velers. Cases Ramos, el teatre Tívoli, el carrer de les Caputxes, el Cinema Coliseum, la plaça del Duc de Medinaceli... també formen part de la ruta. Amb la Rosa, a més, també aniran a l’hospital del Mar i l’enterraran al mateix cementiri de Montjuïc.
I, no podem deixar enrere un dels recorreguts per Barcelona amb més nom de la cartellera cinematogràfica. Woody Allen amb Vicky Cristina Barcelona serà un dels màxims representants del col·lectiu de rodatges barcelonins. La seva elecció es deu a l’energia que desprèn la ciutat, considerada cosmopolita i molt urbana. Les protagonistes faran un viatge turístic des d’Amèrica per gaudir de la Sagrada Família, la Funsació Miró i la Tàpies, la Pedrera, el Parc Güell, la plaça Sant Felip Ner, el parc de la Ciutadella, Els Quatre Gats, el MACBA el MNAC... Fins i tot podem veure el seu passeig després de dinar pel Tibidabo, les fotos a les Rambles o el port Olímpic.
Tres pel·lícules completament diferents i un únic paisatge. De quantes maneres diferents es podrà maquillar una sola ciutat?
_____________________________________________________________________________________
Una mica més...
Pel·lícules rodades a Barcelona
Leia Mais…
Lugares maravillosos y misteriosos en cualquier rincón del mundo. En este portal podemos encontrar las aventuras más variadas y mágicas, documentadas y transformadas en noticias o reportajes. Las imágenes también son preciosas y te despiertan la curiosidad por saber un poco más de cada uno de estos viajes. Nos enseñan lo precioso que puede llegar a ser nuestro mundo… Es interesante poder leer y ver historias encantadoras, las cuales contrastan con los horrores que nos enseñan constantemente, aunque no se aleja demasiado de los documentales de aventureros que vemos en televisión. ¿La diferencia? Que no es televisión pero nos viene a la cabeza la misma imagen.
A ver… ¿Con qué lugar puedo soñar esta noche?
Éste poema nos ha servido de himno cada vez que queremos demostrar que lo que importan no son los triumfos sino el esfuerzo y las experiencias que consigues intentando conseguirlos.
Disfrutando el paisaje; luchando el camino.
Des de pequeña que me he considerado toda una artista. No se dibujar demasiado bien; colorear… digamos que me encanta mezclar colores; recortar… las rectas no me convencen. Pero me encanta crear, coger cualquier material y moldearlo hasta conseguir lo que mi mente quiere expresar en ese momento. ¿Pinceles? No gracias; me gusta crear con mis manos. Y, ya de pequeña me planteaba qué era arte: veía esos cuadros tan horribles y mi árbol de navidad hecho con coca-colas y… me parecía más comprensible mi arte. Lo que pensaba, en resumidas cuentas, es que el arte es arte cuando el artista lo crea. Pero, solo son artistas aquellos que mueven mucho dinero… Subastas, ricos, cuadros horrendos que valen millones ¿arte? Yo me quedo con el mejor…
