Són incomptables els fans que ha aconseguit Peter Jackson amb la trilogia del Senyor dels Anells . Encara que no sigui el tipus de pel·lícula que ens agrada, la gran majoria n’hem vist algun fragment i, d’altres, tenen les versions esteses. El què ens porta fins a aquest director de cinema però, no és aquesta trilogia ni cap de les seves últimes pel·lícules.
La seva trajectòria dins del món del cinema s’inicia amb un estil molt personal i peculiar. Dos dels trets més característics són el gènere gore i el seu tràgic humor. Bad Taste és un dels primers films protagonitzat per un grup de nois disposats a resoldre una petita invasió extraterrestre. Els efectes especials són força casolans però resulta divertit poder veure al mateix Jackson penjant d’una corda en una muntanya mentre el gran salvador de la humanitat, amb el crani obert i reomplenable, li clava un ferro al peu. Tota una experiència sensorial es desplega en sentir els sorolls que desprèn ell mateix i que cridarà l’atenció de la resta d’extraterrestres. No és gaire enlluernadora i, el fet que tot es succeeixi en un mateix escenari, fa la pel·lícula força monòtona. La imatge final entre estrelles i llunes i cases flotants no et deixen indiferent.
Però, el director es superarà amb Brain dead. Dels aliens als zombis. Comences la pel·lícula pensant que es tracta d’un pobre noi que viu amb la seva pare i t’imagines el final amb tot de zombis vençuts pel protagonista. I, realment, no vas gaire desencaminat. El cas és que en un moment clau en el desenvolupament del fet, has de pausar la reproducció perquè les llàgrimes no et deixen veure la pantalla. El gore i l’humor de Peter Jackson et fan passar una fantàstica estona de genolls al llit i amb la boca oberta perquè, quan et penses que ja no es pot superar i que aquell és el punt culminant de la pel·lícula, apareix una escena encara millor. Espectacular.
En aquest punt és quan em plantejo quins són els límits de la imaginació humana o... suposadament humana.
0 comentarios:
Publicar un comentario