en un lugar de la línea del tiempo

Nietzsche

2009-05-21T03:18:00.000-07:00

A “La genealogia de la moral”, Nietzsche va construïnt pàgina a pàgina un món dicotòmic, perfecte per la consciència d'un mateix i la visió del món que pot acceptar un adolescent. Els adolescents cercen desesperadament una jerarquització, tenen la voluntat ferma de trobar normes que autoimposar-se, ara que ja no valen les normes paternes i paternalistes. La baralla amb els pares que tan obsessiona als adolescents, crec endevinar que és la baralla i destrucció de Déu que tan obsessiona a Nietzsche.

Obviament, m'hi vaig enganxar de seguida. Els conceptes de “bo” i “malvat” dels esclaus, i els de “bo” i “dolent” entre els nobles, m'atreien. Els nobles havien creat un món propi, esforçant-se per crear la perfecció, per dir-se un rotund sí a sí mateixos. La seva clau es trobava en la guerra, contra sí mateixos i contra els altres. Només els que havien pogut arribat a obtenir enemics que els consideressin els seus iguals, els que haguéssin obtingut el respecte dels seus, eren dignes de formar part del món dionisíac. I a l'altra banda, els esclaus, persones indignes de merèixer uns pensaments o unes paraules dedicades a ells. El seu destí era el de ser governats, ja que no sabien governar-se a sí mateixos.

Aquells fets històrics no tenien sentit interpretats literalment. Nietzsche utilitzava la història com a metàfora per explicar el seu món, i a mi em donava tot allò que desitjava: una justificació per ser com era sense sentir-me culpable per ser-ho. Tots aquells conceptes tan divertits i tan antireligiosos haurien posat els pèls de punta a les àvies. Però no era la antireligiositat el que més m'atreia, no era el ser revel pel simple gust de ser-ho. Jo creia de debò en aquesta fantasia de no ficció tan ben construïda i argumentada. Em vaig fer prometre a mi mateixa que no seria mai un d'aquells esclaus, que m'esforçaria per comprendre millor a Nietzsche, i intentar aplicar el seu pensament, per no haver d'arrepentir-me mai de les meves accions, o de l'absència d'aquestes.

Per molt que m'afectés en el seu moment, Nietzsche és sinònim de passat per a mi. Un passat recent, però llunyà. Tot i així, segurament, jo ara mateix seria molt diferent si aquell dia no hagués obert les pàgines del meu dossier de filosofia i hagués escrit amb frenesí quatre gargots al voltant de les savies paraules del filòsof filòleg.

Bo i malvat

¿Wellerismo?

2009-05-13T13:11:00.000-07:00

Des de l’Alemania de 1845 que arrastramos este curiosos termino. Según fuentes wikipedianas, el wellerismo proviene de Sancho Panza.

Tiene tres partes: la parte del refrán o proverbio, la de la identificación del hablante y la parte donde se pone la situación en contexto.

Suena a chiste, como el ejemplo que también se nos dio en clase:

«"Más vale prevenir que curar", como dijo el cerdo al huir del carnicero»

Un adjetivo para el blog...

2009-05-11T16:03:00.000-07:00

Tres...

2009-05-08T02:06:00.000-07:00

Una de esas películas que he visto uno y otra vez y volveré a ver una y otra vez... La naranja mecánica

Junto a ella, tengo en el estante Trainspotting...

Y, muy cerca Thumbsucker

Un cuento

2009-05-07T00:55:00.000-07:00

Mírame, mírame a los ojos. Dime eso que tanto te gusta recordarme. Aquí me tienes otra vez, derrotada ante tus pies. El día presiona mis párpados. Ahora sólo me queda perderme entre tus lágrimas anaranjadas.

Te odio. Tu mirada oscura me devuelve esa voz en mi cabeza cansada de callar durante tantas horas. No te escondas; llévame contigo y déjame caer entre las últimas nubes claras.

Te quiero. Necesito volar entre tus escurridizos colores. Necesito tus caricias azul oscuro para hacer los últimos pasos hasta mi mundo de sueños.

No te entiendo. Me haces subir en tu perfecto escenario de luces y me empujas con una fina brisa de aire templado.

Mátame. Tanta tranquilidad solo puede llevar a un frío final. Y, hoy ha llegado. Te espero y cada día llegas más tarde. No puedo resistirte más y, un 16 d’abril te digo que quiero que me ahogues con tu silencio.

Cierra los ojos conmigo. Esta noche te contaré el cuento de una realidad.

Zelig

2009-05-06T18:44:00.000-07:00

El caso de Leonard Zelig en este falso documental de Woody Allen me ha llamado especialmente la atención. El hombre camaleón empieza a despertar la intriga porque aparece en diferentes sitios con diferentes aspectos.

¿Qué haría Jack Sparrow con el Principito?

2009-05-05T18:13:00.000-07:00

Jack bebe sus botellas de ron en la playa de Tortuga. Acaba de ser abandonado después de un motín a bordo de la Perla Negra. No tiene manera de viajar por mar, así que ha decidido saquear el ron escondido de unos contrabandistas y montarse su propia fiesta al lado de un fuego. De repente, aparece un niño a su lado. Primero piensa que se trata de una alucinación creada por la gran cantidad de alcohol ingerido; pero, decide acercarse y comprobar que es real. Con la botella en la mano, observa al niño desde todos los ángulos con un balanceo adelante y atrás.

- Dibújame una estrella –le dice el niño.

- ¿Una estrella? ¿Para qué? Umm… ¿Quién eres y cómo has llegado aquí? –le interroga Sparrow.

- No he visto nunca una estrella y dicen que de noche se levantan y nos pintan sueños. ¿Me puedes dibujar una estrella para que pueda verla hecha realidad? –contesta rápidamente el Principito.

- A ver si lo he entendido… el dibujo se hace real si… Lo que brillan más que las estrellas son los barcos. ¿Has visto alguno? Si quieres te lo dibujo –Sparrow piensa en aprovecharse del chico.

Sparrow dibuja el barco; es el más grande, maravilloso y negro que ha podido imaginarse. Le da con entusiasmo al Principito el dibujo esperando verlo hecho realidad. Mira a su alrededor pero nada ha aparecido.

- ¿Esto es un barco? Entonces… -continua reflexionando mientras desaparece tal y como ha aparecido.

El pirata mira a su alrededor deseando que nadie haya visto esa humillación. Levanta una ceja, la otra y camina con un disimulo artificial; coge la botella de ron y bebe hasta caer extasiado en la arena.

Las lentes

Mi personaje

2009-05-05T15:42:00.000-07:00

Personaje: Jack Sparrow

Cómo es: Jack es una aventurero pirata. Cumpliendo con su código, es egoista, individualista y granuja. Embaucador y hombre de varias mujeres en cada puerto. Esconde su sabiduria, picardia y perspicacia bajo una imagen de locura.

Valores positivos y negativos: El conjunto de valores negativos se atribuyen a todas sus características de pirata; pero también refleja unos valores positivos escondidos detrás de actuaciones heroicas para salvar a sus seres queridos, demostrando una gran valentia y sabiduria.

Situación frente al personaje: En muchas ocasiones he soñado con vivir una de esas aventuras, compartir la Perla Negra con Sparrow y buscar Tortuga por el Caribe. Sin dudarlo seria su compañera de viaje.

Producción: Una película alrededor de su vida.

Un conte per anar a dormir (VII)

2009-05-04T16:29:00.000-07:00

La mosca s’havia aturat davant de la rentadora. Potser, només necessita a algú que li expliqui com funciona. Però el cas era una mica més complicat: Feia dies que havia rentat la roba i quan es disposava a plegar-la es va adonar que havia perdut un mitjó a la rentadora. Em trec la capa de la bruixa perquè no se m’enganxi amb les parets de la rentadora i entro cap a dins. Què gran! Començo a caminar fins que, al fons de tot veig alguna cosa que es belluga: un gat amb sis ratolins, vuit conills i un porc!

Després de presentar-me i d’una llarga conversa descobreixo que els animals havien entrat a la seva rentadora a buscar un mitjó; buscant buscant, es van perdre i havien arribat fins a la rentadora de la mosca on van trobar un altre mitjó. Els vaig explicar que la mosca m’havia portat fins allà perquè ella també n’havia perdut un, aquell que havien trobat ells. Al cap d’una estona, després de llargues negociacions, ja tornava cap a fora amb el mitjó a l’esquena.

Tot sembla que ha sortit bé fins que, de sobte, el terra es comença a moure i la rentadora comença a girar! Algú l’ha engegat i encara estem aquí dins! Sort que l’aigua i el sabó només em fan pessigolles i els animals han fet un vaixell il·luminat per un immens llum blau per aquestes ocasions.

Les mantes estan totes a terra, ocupo tota l’amplada del llit i tinc un peu penjant. Quan li expliqui la història d’aquesta nit a la mare no s’ho creurà. M’aixeco i baixo corrents les escales: Mare, mare! Li he explicat i s’ha posat a riure. Li ha fet molta gràcia la meva història i m’ha dit que tinc molta imaginació.

Ja són les 9. Cada dia a aquesta hora la mare m’envia a dormir. Demà hi ha escola i m’he d’aixecar d’hora. Li faig un petó a la mare i m’enfilo escales amunt. Em tapo, preparo els peluixos, compto fins a tres tres vegades, tanco el llum, tanco els ulls molt fort i espero que la imaginació m’expliqui en un somni el meu conte per anar a dormir.

Diferents nits, un únic poble

2009-05-03T15:23:00.000-07:00

Ja arriba el bon temps i tot de turistes d’arreu inunden les platges i els hotels amb el seu aroma de protector solar barrejat amb alcohol. Malgrat és una de les destinacions turístiques que compleixen el perfil idoni per assolir les perspectives d’unes vacances desbocades.

Una nit de discoteques

Per aquells que busquin aquest mateix ambient, la ruta comença al passeig marítim de Malgrat:

A partir de les sis de la tarda ja es pot trobar un bon ambient per sortir de festa. Si es surt a caminar pel passeig, una onada d’idiomes estrafolaris xocaran contra les teves orelles. En qualsevol dels locals et serviran encantats una beguda “tonificant” que et permetrà adequar-te a l’alegria generalitzada de la resta de personatges. Fins que obrin les discoteques, podràs anar fent ambient i els repartidors de fulletons t’ajudaran a escollir discoteca amb reclams d’allò més variats: des de entrades gratuïtes fins a ballarines sense roba. Com que hi ha una gran varietat de discoteques, et pots omplir la butxaca de bitllets i fer tot un tour:

Al Limit pots començar a fer boca i a intimar amb el personal, ja que les reduïdes dimensions del local fan que s’acotin les distàncies. Després pots saltar i variar de música entrant a l’Asterisc, tot i que potser aquell dia toquen havaneres i prefereixes continuar la ruta. L’Opium requereix anar ben vestit, però si estàs ben informat entraràs primer a prendre alguna cosa al 212 perquè a partir de la una obren una porta que et permet accedir gratuïtament a l’altre local. Però si el què vols és viure l’essència de la discoteca, el Tropicana s’enduu el primer premi. A més, si no tens parella, d’aquest lloc tothom en surt acompanyat i, si no t’enganxa la policia, es pot acabar la vetllada a la platja mirant com surt el sol. Per aquells més aventurers i accelerats, cal destacar que també es pot gaudir d’un espectacle continuo de baralles i assistències sanitàries a comatosos etílics, on també es pot participar.

Una nit amb gust a mar

Si els teus principis morals t’impedeixen seguir amb aquesta ruta caòtica, pots endinsar-te dins del poble. Per aquells que prefereixen una bona conversa amb les onades de fons, el poble disposa de diversos locals amb coixins, hamaques i seients exòtics apartats de la fauna del passeig. La música també s’adequa al context i, si aquesta no és suficientment estimulant, pots trobar un bar amb un rock i heavy personalitzat o fins i tot un bar amb música en directa d’allò més variada.

Una nit estrambòtica

Finalment, si el que es busca és una mica d’aventura, Malgrat disposa d’un parell de parcs que, tot i que tanquen per les nits, poden donar molta emoció a la nit. Passejades nocturnes entre croissants de grans dimensions o per la torre de guaita són grans estimulants per a la imaginació. Tot i que, també es pot fer una passejada, sense perill de topar amb agents cívics, per les mines de Can Palomeres o visitar el Molí Vell, un edifici abandonat realment molt interessant.

Quina és la teva nit?

El muro de Settler

2009-05-02T15:05:00.000-07:00

¿Qué pueden esconder cuatro paredes abandonadas?

En el muro de Settler buscamos lugares solitarios donde, en su día se construyeron historias y compartieron secretos. Entra y averigua un poco más sobre nuestras aventuras.

Un conte per anar a dormir (VI)

2009-05-01T16:28:00.000-07:00

Quina catàstrofe! Un senyor amb una cara molt bruta s’ha aixecat i ha fet callar a tota la sala. Quan el rei ha explicat el què estava passant la gent ha començat a cridar i a córrer espantada. He sortit a fora. Tot un exèrcit s’estava preparant per atacar. Han fet una filera de canons i els estaven carregant a corre cuita. Un dels soldats m’ha demanat que l’ajudés. En apropar-me m’he espantat una mica, però com que sóc una nena molt valenta no he tingut gens de por: L’exèrcit de soldats era un exèrcit de bruixes que carregaven els canons amb coixins! La bruixa que m’havia cridat m’ha demanat que li anés donant els coixins. M’ha explicat que en qualsevol moment podia aparèixer la bèstia; ella l’ha anomenada bèstia “Zum – Zum”. De sobte, s’ha començat a sentir un soroll cada vegada més fort, ara ve d’aquí... ara d’allà. El cel es torna molt fosc i les bruixes comencen a disparar tots els canons de coixins. Una mosca gegant ataca el castell! Mai havia vist una mosca tan i tan gran.

Els coixins surten disparats, s’enfilen molt amunt i tornen a caure a terra. No serveix de res. Les mosques han desenvolupat un sistema molt bo per esquivar coixins. En són unes expertes. El brunzit és cada vegada més fort i deixa anar una cua d’aire que em passa pel clatell i em fa calfreds. Una de les bruixes em deixa la seva capa per poder-me tapar. Però, me la poso a les espatlles i... puc volar! M’enlairo cel amunt amb un coixí a la mà disposada a acabar amb la mosca “Zum –Zum”.

Té uns ulls enormes i mou les ales amunt i avall tan ràpid que sembla que es facin invisibles. Sense voler, se m’enganxa la punta de la capa a un d’aquells pèls tan llargs i llefiscosos del cos de la bèstia. D’una estrebada em condueix a un lloc encara més curiós: De sobte, apareix darrera una muntanya una casa tres no, quatre o fins a cinc vegades més gran que la mosca. Els passadissos són llargs i amples i estan plens d’habitacions sense portes. Al cap d’uns segons aterra i m’ajuda a desenganxar. Comença a brunzir de nou però, cada vegada entenc més el soroll fins que s’escolta un “Ajuda’m sisplau”.

El meu heroi

2009-04-30T10:40:00.000-07:00

Des de petita que em feia molta gràcia el Capità Enciam, un personatge de TV3 de mitjans dels noranta encarnat per Pep Parés, que protagonitzava episodis curts conformats per un o dos esquetxos on el protagonista conscienciava a grans i petits sobre les utilitats del reciclatge, amb un to d'humor i paròdia dels superherois convencionals. El seu lema era "Els petits canvis són poderosos". La producció va anar a càrrec de Sargantana Voladora, la realització va ser de Joan P. Riedweg, guió de Joan Sol i Francesc Orteu i la producció executiva de Ferran Cera.

Un conte per anar a dormir (V)

2009-04-29T16:25:00.000-07:00

Davant del llit hi tinc l’armari. És molt gran i força estrany ja que està dins de la paret. Quan jugo a cuit i amagar sempre m’hi amago. Tot i que ara no ho faria pas. Resulta que a sobre de l’armari hi ha una espècie d’altell. És molt divertit però per allà hi entra una mica de llum que ve de l’escala. Des del llit es poden veure dibuixades algunes de les ombres... Jo se que només són els abrics, però semblen ben bé aquells personatges de les pel·lícules que vivien en castells i que feien balls. Ui, què deuen estar fent ara? Les dues ombres s’han aturat. Sembla que estiguin parlant o que s’expliquin un secret. M’hi acostaré una mica, a veure si puc escoltar alguna cosa. Com? No pot ser. El rei ha manat a tot el regne que vagi cap a la sala principal; diuen que es tracta d’alguna cosa negra i gran. Hi ha un centenar de persones. La sala és immensa: A la part de davant hi ha una espècie d’escala on, al capdamunt, hi ha un tro de color marró fosc molt adornat. Allà és on ens espera el rei i, a la dreta, hi ha un senyor amb un paper escrit i enroscat. La gent parla molt fort i no puc escoltar el discurs del rei. A banda i banda hi ha dues separacions fetes amb una línia de columnes. M’he amagat a darrera i, com que són molt amples, no em veuran pas.

Señales del futuro

2009-04-27T10:33:00.000-07:00

Una película que me llamó la atención por Nicolas Cage. Pero, nunca me habría pensado que la historia de Adán y Eva podría adoptar una forma tan… ¿lunática?

Un conte per anar a dormir (IV)

2009-04-26T16:23:00.000-07:00

M’entra son i tanco els ulls per posar-me a dormir. De sobte, sento un soroll que no havia sentit mai. Deu ser cosa de la meva imaginació o no ho dec haver sentit bé. Torno a tancar els ulls molt fort. Penso que quan més tancats estiguin més aviat m’adormiré. Però a vegades això no funciona perquè hi ha dies que no puc dormir i, tot i que els tanco amb molta força, no ho aconsegueixo. El soroll és més fort. Ara sí que no m’ho invento. Ara ve d’aquí... ara d’allà. Què deu ser? Tanco els ulls amb més força. No m’agrada sentir sorolls però no para. Em tapo les orelles amb els llençols i m’abraço a tots els peluixos. Si no se’n va hauré de cridar a la mare, per si de cas. Està a la sala veient la televisió. No se si em sentirà. Potser si crido prou fort vindrà corrents. El soroll em passa molt a prop de l’orella, ara del cap, ara dels peus. Jo només vull dormir i descansar. Quan dorms no se sent res. Què deu ser aquest brunzit? Un moment, aquest soroll em sona! Agafo el peluix i obro el llum molt de pressa. Amb l’altre mà agafo un coixí i m’enfilo dalt del llit dempeus. T’atraparé! Vull dormir tranquil·la! No t’escaparàs! M’espero quieta i vigilo a veure on s’atura. O no! Ha desaparegut! Segurament deu haver marxat. Em torno a posar dins del llit. La porta està oberta així que potser ha sortir per aquí. Torno a comptar fins a tres tres vegades. Tanco el llum i m’abraço al coixí. Altre vegada! Torno a engegar el llum, agafo el coixí amb la mà i em poso dempeus a sobre del llit. Plam! S’ha acabat; ara sí. El coixí a volat de punta a punta de l’habitació i ha impactat a sobre de la mosca negra i empipadora. No li he fet mal, només s’ha quedat una mica marejada i ha sortit per la porta fent esses amunt i avall. Torno a comptar fins a tres tres vegades. Tanco el llum i em tapo amb les mantes. Això de dormir és més cansat del què sembla.

Believers

2009-04-25T10:47:00.000-07:00

Believers… una película sobre una secta matemática. Aunque le falta un poco de acción durante todo su transcurso, al final realmente te deja con la boca abierta ya que a veces las sectas tienen razón y se puede acabar el mundo. Lo más interesante era el suicidio colectivo.

Un conte per anar a dormir (III)

2009-04-23T16:21:00.000-07:00

El meu llit no és gaire alt. Està recolzat en un dels racons de l’habitació. Sempre em poso per dormir al costat de la paret. La mare sempre em diu que un dia d’aquests acabaré amb la cara taronja de tan enganxada que estic. Jo se que no és veritat perquè un dia em vaig mirar les galtes pel matí i no eren taronges. A més, quan em desperto estic estirada de panxa avall, ocupant tota l’amplada del llit i amb un peu penjant. Recordo una nit que vaig somiar que el meu matalàs s’havia girat i pensava que estava dormint amb mig matalàs a fora del llit. Quan vaig obrir el llum, vaig veure que no era veritat i que era jo que estava dormint del revés. La meva mare va riure molt quan li vaig explicar, però a la nit em vaig espantar una mica perquè no entenia com havia canviat de posició si estava adormida. Després em va explicar que, mentre dormim també ens movem i canviem de posició per estar més còmodes. També deia que era culpa dels somnis i que, depèn de la historia em movia més o menys. És un secret però... alguna vegada m’he caigut del llit. No se com m’ho he pogut fer. La mare diu que tinc puces al cul i que no puc estar-me quieta ni quan dormo.

M’agrada amagar-me dins les mantes. Sempre em tapo tota fins al cap. Només se’m veu una mica el nas i els ulls. A l’estiu també ho faig encara que faci molta calor; em tapo només amb un llençol però fins a dalt de tot. Té una explicació: A la nit fa una mica d’aire i entra per la finestra. Si dormo destapada, quan bufa em fa agafa un calfred al coll. Sembla com si s’estirés i s’arronsés per sobre el llit. Llavors, m’encongeixo i em vaig una boleta entre les cames i els braços. Si no em tapés ben tapada se segur que m’agafaria i em faria agafar un constipat d’aquells que et fan passar tot el dia dins del llit. I, com que no ho vull pas, prefereixo estar preparada i protegir-me contra el vent de nit.

Charlie Chaplin

2009-04-22T00:03:00.000-07:00

Con el personaje de Charlot, Charlie Chaplin también es considerado un auténtico payaso. Según se interprete esta frase puede tener un tono despectivo, pero realmente era un payaso:

"un hombre con las maneras refinadas y la dignidad de un caballero, vestido con una estrecha chaqueta, pantalones y zapatos más grandes de su talla, un sombrero bombín, un bastón y un característico bigote. Su inconfundible caminar oscilante, una acentuada emotividad sentimental, y un desencanto melancólico frente a la impiedad y a la injusticia de la sociedad moderna, le hicieron emblema de la alienación humana — en particular de las clases sociales emergentes" (Charlie Chaplin- Wikipedia)

Era un personaje famoso y querido. Pero, tenemos que tener en cuenta que su humor se basa en la torpeza, su aspecto cómico y sus frecuentes actos ridículos. Un payaso con estilo.

It, payaso de Stephen King

2009-04-22T00:02:00.000-07:00

Stephen King crea una historia mostrando el lado más oscuro del payaso. Usa este personaje, con su nariz roja, peluca y cara pintada, para encarnar el terror y el miedo. Lo adorna con dientes afilados y dedos punzantes. El hecho que solo los niños puedan verlo, hace aumentar el terror en este sector; está demostrado que hay gente a la que, después de ver la película, se le ha desarrollado una fobia a los payasos.

En encantador personaje aguarda en su interior un mal indefinible, cegador. También representa la total locura con sus actuaciones sangrientas y desenfrenadas. Además, la pintura y el disfraz pasan a formar parte de su identidad y generan un odio general hacia los payasos, de quienes nos hacen dudar sobre si esconden o no una faceta similar.

Payasos sin fronteras

2009-04-22T00:01:00.000-07:00

Esta fundación da una nueva imagen a los típicos payasos de circo. Sus principales funciones no consisten en hacer un espectáculo como negocio; sin ánimo de lucro, pretenden mejorar la situación psicológica de las poblaciones de campos de refugiados y sensibilizar a la sociedad.

Continúan preservando la estética del payaso pero con una base ética distinta:

Humanismo: mejora de la situación de los niños.

Imparcialidad: todos los niños son iguales ante los ojos de los payasos.
Voluntariedad: sin recompensa económica.
Sin lucro: no es una tarea para el desarrollo de la carrera profesional

No adoctrinamiento: no imponen ni criterios ni puntos de vista a los niños.

Respeto cultural

Denuncia: testigo de la situación de los niños.
Acción, identidad y financiación ética

_______________________________________________________________________

Un poco más...
Payasos sin Fronteras

Payasos

2009-04-22T00:00:00.000-07:00

- artista de circo, cuya función es hacer reír a la gente, gastar bromas, hacer piruetas y en ocasiones trucos divertidos

- personaje que se encarga de distraer al toro y atraerlo para ayudar evitar que el vaquero se ha lastimado por el animal

- personaje cómico y tierno nacido y desarrollado en las artes escénicas

- representa la parte más positiva del ser humano, aquélla que encuentra problemas y es capaz de divertirse, y divertir a los que le miran, con su manera de enfrentarlos desde el juego

- no importa tanto lo que nos pasa como la actitud que tenemos ante lo que nos pasa

- símbolo de diversión, alegría y simpatía

- símbolo de irresponsabilidad; persona necia o que no tiene seriedad en sus asuntos

- símbolo de torpeza; aquellos que cometen actos de ridiculez con frecuencia

- maldad y perturbación: forma caricaturesca

- ocultación de identidad: maquillaje excesivo, a menudo acompañado de la nariz roja y del color extraño del cabello

- Coulrofobia: miedo irracional hacia los payasos, por malas experiencias o miedo a personas que ocultan sus rasgos faciales bajo una capa de pintura

- Poder de hacer creer irracionalidades a través de sus trucos

Cuentos de los hermanos Grimm

2009-04-21T00:00:00.000-07:00

Por si os ha gustado el cuento de los hermanos Grimm, aquí podreis leer una gran variedad de ellos. Me encantan sus finales. Cuentos de los hermanos Grimm

Un conte per anar a domir (II)

2009-04-20T16:20:00.000-07:00

La meva habitació és quadrada. La setmana passada la vaig estar pintant amb la mare. Vam escollir un color taronja fort per la paret on tinc el llit i les altres són de color taronja molt clar. També hi vam deixar les nostres mans dibuixades; va ser molt divertit perquè ens les vam pintar i les vam anar posant al voltant de tota la paret. Ara no es veuen; tot està molt fosc.

Al fons hi ha una finestra per on entra una mica de llum. És una finestra una mica especial perquè quan l’obres no veus el carrer, sinó el passadís que porta a l’habitació de la meva germana gran. A vegades, arriba molt tard i em desperta, però no m’enfado: La seva habitació està plena de bruixes; algunes estan enfilades dalt d’una escombra en una de les parets blaves. Tenen uns vestits foscos amb pedaços. Són molt maques, tot i que em fan una mica de por. Per això, quan arriba i tanca la porta em poso a dormir més tranquil·la. No li he dit mai, però quan ella està a prop s’engega un llum de color blau que espanta tots els meus malsons. No li dic perquè moltes vegades se’n riu de mi i... em fa una mica de vergonya explicar-li que les seves bruixes em fan por perquè se que només són nines.

Protector solar

2009-04-19T17:06:00.000-07:00

Usa protector solar
Cargado por mauroar

En las montañas de la locura

2009-04-18T16:50:00.000-07:00

Últimamente he estado leyendo Lovecraft. De hecho, me dispongo a leer toda su obra. De momento he empezado por este libro tan enigmático. Algunos pensaran que Lovecraft es un lunático seguidor de Poe. Otros, como nuestro Stephen King, prefieren pensar que es una gran influéncia para su imaginación.

Al principio, dudé sobre la veracidad del relato. Realmente, parecía ser la narración de unos hechos alejados de la ficción. Después, poco a poco se introduce su estilo oscuro y peculiar, contagiado por su fantástico y tenebroso mundo maligno. Me fascina pensar que en su cabeza existiera semejante mundo. Pero, aún me inquieta más la repetitiva alusión a Poe y al árabe loco, creador del Necronomicón.

Voy a continuar leyendo. ¿Será el mismo mundo?
____________________________________________________________________

Un poco más...
Lovecraft